Valencian-language reading group session discussing Irene Solà's novel "Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres".
Valencian-language reading group session on "Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres" by Irene Solà.
Activity open to new participants.
Find out more at the Library.
Synopsis:
An overflowing novel, full of stories and cursed characters beyond time.
Hidden among steep, awkward mountains, somewhere remote in Les Guilleries, crossed by wolf hunters, bandits, men in hiding, Carlists, witches, maquis, rally drivers, ghosts, beasts and demons, the Mas Clavell clings to the ground like a tick. It is a house inhabited above all by women, where a single day contains centuries of memories. Those of Joana, who, in order to find a husband, made a pact that would give rise to an apparently rotten lineage. Those of Bernadeta, who has no eyelashes and who, from all the thyme water poured into her eyes as a girl, ended up seeing what she should not have seen. Those of Margarida, who instead of a whole heart has a three-quarter one, full of rage. Or those of Blanca, who was born without a tongue, her mouth like an empty nest, and who does not speak, only observes. These women, and others, are preparing a party today.
With the verbal torrent, the sense of rhythm and humour, the formal daring and the ability to evoke atmospheres and embody imaginary worlds that characterise her work, Irene Solà has written a novel like an exultant stream of stories, exploring duality and the intrinsic bond between light and darkness, life and death, forgetting and memory, reality and fabulation.
Read the original listing in Spanish
Sesión Club de Lectura en Valencià: Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres de Irene Solà
Sesión Club de Lectura en Valencià: Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres de Irene Solà.
¡Actividad abierta a nuevos participantes!
¡Infórmate en la Biblioteca!
Sinopsis:
Una novel·la desbordant, plena d’històries i personatges maleïts més enllà del temps.
Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s’agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d’un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.
Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l’humor, la gosadia formal i la capacitat d’evocar atmosferes i d’encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d’històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.
